Estimats amics i amigues, la sot-secretària de la Conselleria de governació va vindre a Manuel a explicar-nos les mesures del govern valencià, Planifica 2012-2014, per reconduir la situación financera de la Generalitat i poder complir els compromisos de dèficit i endeutament.
La convocatòria va ser un éxit (n’érem 8 o 9) de les polítiques del PP: fer que la gent es desentenga de la política i les coses que ens afecten a tots, i cada quatre anys fer una campanya de desinformació massiva per terra, mar i aire, i amb l’ajut de la injusta llei electoral tornar a manar quatre anys i a seguir endeutant-se i enfonsant l’estat de benestar. Però ja no poden amagar més com estan les coses, ni els seus companys de partit en Madrid es fien ja d’ells, perquè no fan més que treure factures dels calaixos i modificar els dèficits que havien comunicat ja a les autoritats europees. Ara volen tindre contacte amb la gent, xafar el carrer i veure què pensa la gent. A Manuel li ho diguérem ben dit, rebent-los amb pancartes al·lusives als retalls en tots els àmbit del benestar social i manifestant-los la nostra incredulitat respecte de la seua capacitat de dur a terme una vertadera regeneració de la política valenciana.
Diuen ara que la situación és difícil i que tots hem d’arrimar el muscle, que els valencians hem estat molt mal finançats per Madrid, que les mesures que estan prenent no van a afectar a la ciutadania, que encara que puge la ratio d’alumnes un 20 %, ells tenen estudis científics, tres en concret, que diuen que això no afecta a la qualitat de l’ensenyament, que nomès amb un poquet d’esforç del mestre això està resolt. Que hem de pagar un poquet de les medicines, no més de 18 euros al mes els pensionistes, que la privatització del serveis complementaris a la pura assistència sanitària va a reportar beneficis per a tots, que si no es contracten els interins en l’ensenyament i que si no es cobreixen les baixes de l’ensenyament durant 10 dies això no té cap repercusió en la qualitat de l’ensenyament. En fí, que amb les mesures que es van a prendre s’estalviaran 2260 milions d’euros perquè també es es va a reduir el sou dels alts càrrecs, i es reduirà el sector públic valencià.
Però amb l’escusa de la crisi, volen amagar el que ha sigut responsabilitat d’ells, que porten desgovernant el País Valencià 17 anys: més dèficit que la mitjana espanyola, doble deute que la mitjana, riquesa per càpita per baix de la mitjana, atur per damunt de la mitjana, inversions ruinoses que s’han malbaratat (Terra Mítica, Ciutat de la Llum, Ciutat de les Arts i les Ciències, Aeroport de Castelló), greus casos de corrupció (depuradora de Pinedo, Gürtel, ajudes al tercer món, PGOU d’Alacant, contractes de residus, Carlos Fabra, cas dels tratges, Urdangarin…), enfonsament del sistema financer valencià (la CAM, Bancaixa, Banc de València). Però ni una menció a aquestes coses, res. Com volen que els donem l’absolució, si no han fet examen de consciència, ni tenen dolor dels pecats comesos, ni tan sols propòsit d’esmena.
El deute valenciá que va publicar el Banc d’Espanya a finals de 2011 era de 20.762 milions d’euros, més 1.671 milions de les empreses públiques. A això cal afegir 3.255 milions de romanent negatiu de tresoreria en la liquidació del pressupost de 2011 (el que no es pot pagar encara que cobraren tot el que li deuen a la Generalitat), i per a colmo dels mals, 1.800 milions d’euros de factures en els caixons, de despeses fetes sense consignació pressupostària. Total, si no eixen més sorpreses, 27.488 milions d’euros, no res, el 27’5% del PIB valencià que s’ha de reduir a un màxim del 13% o siga que ja no ens podem endeutar més fins que no arribem a menys del 13% de deute. Ora pro nobis.
Dels gestors públics s’espera que administren l’hisenda pública com ho faria un bon pare de familia responsable, és a dir no estirar més el braç que la mànega. Però els gestors valencians s’han gastat el que no tenien, tirant d’endeutament, i l’excusa és que no els donàven el que els pertocava. Imaginem al bon pare de família descontent amb el seu sou, que se sent mal retribuït i en comptes d’ajustar-se al que té, es compra un cotxe més car, va de vacances tots els estius, ve un xiquet més a la familia i això sense resoldre el seu problema, amb l’empresari que li paga per baix de les seues aspiracions. Doncs bé, els governants valencians han tingut 17 anys per resoldre la manca de finançament adeqüat i han preferit seguir gastant el que no tenien i tirar de deute. I ara l’empastre és multimilionari.